Tim Burton

Móns imaginaris, foscos i gòtics, personatges estranys, inadaptats, terrorífics i sorprenents. Tim Burton, ens fa gaudir de tot això en les seves pel·lícules: Eduardo Manostijeras, Sweeney Todd, Pesadilla antes de Navidad... Ell és productor, director, escriptor i dissenyador.
De petit li agradava fer parodies d’assaciants junt amb el seu germà, ell explica que van simular un assassinat per espantar els sueus veïns amb una destral, fins al punt que un d’ells va trucar la policia. Li encantava les pel·lícules de monstres.

Va començar a treballar per Disney però no acabaven d’entendre els seus dissenys i van ser rebutjats. Va decidir continuar per la seva banda i va començar a dirigir els seus cortrometatges que van tenir èxit: Vincent i Frankenweenie, i va escriure i il·lustrar un poema que donaria lloc a la pel·lícula Pesadilla antes de Navidad .

http://www.timburtoncollective.com/nmbcpoem.html

La seva última pel·lícula és Alicia en el pais de les marevelles.

http://disney.go.com/disneypictures/aliceinwonderland/

I també a fet una exposició en el Museu d'Art de Nova York.

http://www.cinemaniablog.com/galleria/tim-burton-exibition/1

Destino: Woodstock

Si no fos per la vestimenta y per el començament de la pel·lícula, si comences directament amb el festival, seria difícil endevinar a quina època va tenir lloc aquest esdeveniment. Tot va passar als anys 60, però allà es respirava un ambient de pau i llibertat, on res no estava prohibit.

L'he trobat una pel·lícula estranya, la gent es comportava d'una manera diferent, mai havia vist ni sabut res sobre aquest festival de música, la meva primera impressió va ser que estaven boixos, però més endavant vaig començar a comprendre el que estava passant i em va semblar fantàstic i sorprenent.

Fotografia de Poe

LA MORT ES DISFRESSA DE GAT NEGRE

Aquesta imatge esta inspirada en " El gato negro" de Poe. Representa la mort amb una mascara de gat negre, podríem dir que es disfressa de gat. La lluna representa que és un ull de gat, per tan ho veu tot i així decidir les seves pròximes víctimes.

Pep Duran Imbric

Pep Duran sobreposa dos mons el mon real i l'imaginari. Tots els cuadres i escultures estaven lligats amb una linia feta a llapis que donava la bolta a tota la sala. Els materials estaven reutilitzats, ja els havien utilitzat avans i havien tingut una vida. L'exposicio l'avia montat el Pep mateix i nomes hi ha una unica en cada museu, es a dir com a la que vam veure en Cardedeu no en veurem cap mes.

Duran comparava fotografies, hi podies trovar textures, mobles vells... No tota l'exposicio era del Pep Duran els Germans Castells tambe hi van participar. La tecnica que utilitzava era collage.

L'exposicio estava ben organitzada i era facil de seguir a traves de la linia.

Al primer cop d'ull no vaig entendre res, ho veia tot molt estrany. Pero de mica en mica si ti anaves fixant trovaves sentit a les coses i comensaves a relacionarles, tot i aixi no ho vaig acabar d'entendre del tot.