Plega el paraigües que s'acosta una pluja d'idees

Aquest 'es un dibuix que vaig fer inspirat amb Poe, tambe bolia utilitzar alguns dels trets del dibuix i posar-los a la foto.
El dibuix esta inspirat en el poema “ El gato negro”. El diable a simple vista pot semblar atractiu i inofensiu, per això he fet una dona a simple vista però si et fixes en la seva cara te n’adones que ja no resulta tan atractiva com l’havies vist a simple vista.

La primera idea que vaig tenir va ser, fer-me una foto dintre una habitacio fosca, amb una finestra. A dintre l' habitacio estaria jo vestida amb un bestit blanc o negre, un gat i altres personatges de les histories de Poe. Llavors mirant desde fora la finestra es veuria un ull gegant.

Tambe vaig pensar ferme una foto amb cara de malvada i a la ma aguantan diferents mascares, una d'un gat negre, una mascara roja, d'un corb... Les mascares em taparan la meitat de la cara.

He pensat en diferents llocs on fer la foto, aquests estan situats a Bigues. Un teatre avandonat que es molt tetric, un pou vell que hi havia al mig del bosc on el costat hi havia un banc amb enredaderes, o a una capella vella.

Presentació del diari escènic.

Aquesta presentació tracta d'una noia que vol inscriure els seus pasos de vall en el seu diari. (les dos primeres). Després comença a fer els moviments i els fulls de colors representen les idees. L'ultima foto podriem dir que és una pluja d'idees.

Com mirem

TAQUES: l'encuadrament és en general tota la foto i no hi ha fora de camp ja que bolia fer una foto de tota la paret. El punt de vista és de tres quarts, la fotografia te molta profunditat de camp. La llum és una mica apagada.

AMOR A LES MEVES SABATES: En un primer pla picat hi la sabata, el fons no era important per aixó es veudesenfocat peró es pot veure amb claredat que la sabata esta a sobre d'una barra aixó fa que es veixi com més important. La llum ve de cara la sabata i aixo fa que la part esquerrasigui més ombreixada.

NO SERVEIX: Aqui podem veure principalment una aixeta i un mirall trencat, amb la paret bruta i plena de taques, aixó havans havia tingut una utilitat peró ara no serveix. El pla és frontal i tota la foto és important no e bolgut resaltar una cosa més que l'altre. No te gaires colors i és apagada he bolgut que sembles trist.

REFLEXES CONFUSOS: Aqui hi tornem a tenir el mirall en un primer pla tres quarts. El color que es veu reflectat en el mirall no te res a veure amb el de la paret i sembla que hi aixi més llum a dintre del mirall que en la propia foto. El més importan d'aquesta foto és el mirall la paret es pot veure bé ja que l'e posta perqué es pogues veure la diferencia de colors.

ORGÀNIC?: La foto esta feta en pla frontal, hi ha poca llum ja que esta feta dintre unes escombraries, les fulles és l'element principal i en el fons hi ha el plàstic negre de la bosa. A primera vista pot costar endivinar a hon esta feta ja que nomes es veu la part de dintre.

FEN CAMÍ: Aquí l'encuadrament és tot el camí i no hi ha fora de camp, quant més en el fons de la foto el cami es veu una mica més borrós i les pedres més petites. Si et fixes pots preveure que en el costat dret hi havia un edifici per les ombres.

GRAN I PETIT: L'encuadrament és també tota la foto, no hi ha ni fora de camp ni una cosa que sigui més important que l' altre. El punt de vista és d'ocell, la foto no esta molt il·luminada peró es pot veure bé.

NO POTABLE: l'element principal de la foto és l'aixeta i el cartell. Esta feta en un pla de tres quarts i no te gaires colors. No bolia que crides molt l'atenció ja que l'aigua no potable tampoc la crida molt.

MANGUERA: Aquesta foto m'agrada molt sobretot pels colors. Esta feta en un pla frontal i sembla més animada que les altres. La paret es veu d'un color blavos peró en realitat era grisa
aixó és gràcies a la llum que ve de dalt.

CADENES: Aquesta foto també m'agrada molt i te molta llum. Tenim en un primer pla frontal les cadenes, a fora de camp hi ha una paret i una biga de color groc.

Edgar Allan Poe (1809-1849)

He de dir que estic contenta de treballar aquest poeta i novel·lista, ja que els relats de temes fantàstics i d'horror son els meus preferits. El que em va cridar més l'atenció va ser que ell era el creador del terror psicològic i el renovador de la novel·la gòtica; la meva preferida (paisatges foscos, castells amb ruïnes, soterranis, boscos tenebrosos, fantasmes, dimonis, perill, sorolls estranys, cementiris...)

El gato negro: http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ing/poe/gato.htm

Tracta de un home que és un tros de pa: carinyos, bondadós... Li agradava molt tenir animals i cuidar-los, es el que el feia més feliç. Va tenir la sort que a la seva dona també li agradaven els animals, entre els que tenien i havia un gat negre, Plutón. Era el seu animal preferit, i la seva amistat va durar molts anys fins que gràcies al dimoni, dia a dia ell es va anar tornant; malenconiós, irritable, despreocupat, violent amb la seva dona i animals, menys amb el gat negre. Però el seu caràcter anava empitjorant i al final Plutó també va rebre les conseqüències del seu mal humor. Li va treure un ull amb un tallaplumes. A la matinada es va adonar del seu error i per calmar el dolor es va emborratxar. Finalment la perversitat es va apoderar de ell i va acabar penjant el seu gat. Mes endavant ell troba un altre gat negre semblant al que havia tingut. Però el gat només li prestava atenció a la seva dona, això a ell no li agradava i un dia després de emborratxar-se va decidir assassinar el gat, peró la seva dona o va intentar impedir i la va matar. Va amagar el cadàver de la seva dona darrere a una paret mestre, seguidament va buscar el gat per matar-lo però no el va trobar. Temps mes tard els veïns començaven a trobar a faltar la seva veïna, un dia els agents van anar a la casa y van sentir miolar un gat darrere la paret. La van tirar a terra i van trobar el cadàver de la dona juntament amb el gat.