miércoles, 16 de diciembre de 2009

John Cage


John Cage (1912-1992). Podríem dir que era un compositor estatunidenc, però jo crec que ja que ell va agafar la música i la va desmuntar i crear a la seva manera, el que feia no era música sinó feia una cosa diferent que hi podria haver posat un altre nom. Cage inventava les seves pròpies partitures i els seus propis concerts molt particulars, al igual que les seves composicions.

-Va arribar a la idea de d'utilitzar en la composició l'atzar controlat. Va descriure la música com "un joc inútil" que és "una afirmació de la vida i no un intent de posar ordre en el caos, ni de proposar millores en la creació, sinó simplement una forma de despertar a la mateixa vida que estem vivint".

-Va crear el piano preparat, que introduïa dintre les seves cordes objectes, com claus o trossos de gomes i així modificava el so. Va ser el que més em va agradar de la exposició.


-Four minutes, thirty-three seconds. Aquesta obra també em va cridar molt l'atenció. Es podia interpretar amb qualsevol tipus d'instrument, en la partitura només hi havia una paraula "Tacet". Consistia en guardar silenci durant 4 minuts i 35 segons.
- Va participar en un show " de televisió on ell feia un concert amb tot d'objectes.
http://www.youtube.com/watch?v=SSulycqZH-U

jueves, 26 de noviembre de 2009

Tim Burton



Móns imaginaris, foscos i gòtics, personatges estranys, inadaptats, terrorífics i sorprenents. Tim Burton, ens fa gaudir de tot això en les seves pel·lícules: Eduardo Manostijeras, Sweeney Todd, Pesadilla antes de Navidad... Ell és productor, director, escriptor i dissenyador.
De petit li agradava fer parodies d’assaciants junt amb el seu germà, ell explica que van simular un assassinat per espantar els sueus veïns amb una destral, fins al punt que un d’ells va trucar la policia. Li encantava les pel·lícules de monstres.

Va començar a treballar per Disney però no acabaven d’entendre els seus dissenys i van ser rebutjats. Va decidir continuar per la seva banda i va començar a dirigir els seus cortrometatges que van tenir èxit: Vincent i Frankenweenie, i va escriure i il·lustrar un poema que donaria lloc a la pel·lícula Pesadilla antes de Navidad .


La seva última pel·lícula és Alicia en el pais de les marevelles.
I també a fet una exposició en el Museu d'Art de Nova York.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

Destino: Woodstock




Si no fos per la vestimenta y per el començament de la pel·lícula, si comences directament amb el festival, seria difícil endevinar a quina època va tenir lloc aquest esdeveniment. Tot va passar als anys 60, però allà es respirava un ambient de pau i llibertat, on res no estava prohibit.

L'he trobat una pel·lícula estranya, la gent es comportava d'una manera diferent, mai havia vist ni sabut res sobre aquest festival de música, la meva primera impressió va ser que estaven boixos, però més endavant vaig començar a comprendre el que estava passant i em va semblar fantàstic i sorprenent.

martes, 24 de noviembre de 2009

Fotografia de Poe


LA MORT ES DISFRESSA DE GAT NEGRE

Aquesta imatge esta inspirada en " El gato negro" de Poe. Representa la mort amb una mascara de gat negre, podríem dir que es disfressa de gat. La lluna representa que és un ull de gat, per tan ho veu tot i així decidir les seves pròximes víctimes.

lunes, 2 de noviembre de 2009

Pep Duran Imbric

Pep Duran sobreposa dos mons el mon real i l'imaginari. Tots els cuadres i escultures estaven lligats amb una linia feta a llapis que donava la bolta a tota la sala. Els materials estaven reutilitzats, ja els havien utilitzat avans i havien tingut una vida. L'exposicio l'avia montat el Pep mateix i nomes hi ha una unica en cada museu, es a dir com a la que vam veure en Cardedeu no en veurem cap mes.
Duran comparava fotografies, hi podies trovar textures, mobles vells... No tota l'exposicio era del Pep Duran els Germans Castells tambe hi van participar. La tecnica que utilitzava era collage.
L'exposicio estava ben organitzada i era facil de seguir a traves de la linia.
Al primer cop d'ull no vaig entendre res, ho veia tot molt estrany. Pero de mica en mica si ti anaves fixant trovaves sentit a les coses i comensaves a relacionarles, tot i aixi no ho vaig acabar d'entendre del tot.

martes, 20 de octubre de 2009

Plega el paraigües que s'acosta una pluja d'idees



Aquest 'es un dibuix que vaig fer inspirat amb Poe, tambe bolia utilitzar alguns dels trets del dibuix i posar-los a la foto.
El dibuix esta inspirat en el poema “ El gato negro”. El diable a simple vista pot semblar atractiu i inofensiu, per això he fet una dona a simple vista però si et fixes en la seva cara te n’adones que ja no resulta tan atractiva com l’havies vist a simple vista.

La primera idea que vaig tenir va ser, fer-me una foto dintre una habitacio fosca, amb una finestra. A dintre l' habitacio estaria jo vestida amb un bestit blanc o negre, un gat i altres personatges de les histories de Poe. Llavors mirant desde fora la finestra es veuria un ull gegant.

Tambe vaig pensar ferme una foto amb cara de malvada i a la ma aguantan diferents mascares, una d'un gat negre, una mascara roja, d'un corb... Les mascares em taparan la meitat de la cara.

He pensat en diferents llocs on fer la foto, aquests estan situats a Bigues. Un teatre avandonat que es molt tetric, un pou vell que hi havia al mig del bosc on el costat hi havia un banc amb enredaderes, o a una capella vella.

viernes, 16 de octubre de 2009

Presentació del diari escènic.











Aquesta presentació tracta d'una noia que vol inscriure els seus pasos de vall en el seu diari. (les dos primeres). Després comença a fer els moviments i els fulls de colors representen les idees. L'ultima foto podriem dir que és una pluja d'idees.














martes, 13 de octubre de 2009

Com mirem

TAQUES: l'encuadrament és en general tota la foto i no hi ha fora de camp ja que bolia fer una foto de tota la paret. El punt de vista és de tres quarts, la fotografia te molta profunditat de camp. La llum és una mica apagada.

AMOR A LES MEVES SABATES: En un primer pla picat hi la sabata, el fons no era important per aixó es veudesenfocat peró es pot veure amb claredat que la sabata esta a sobre d'una barra aixó fa que es veixi com més important. La llum ve de cara la sabata i aixo fa que la part esquerrasigui més ombreixada.

NO SERVEIX: Aqui podem veure principalment una aixeta i un mirall trencat, amb la paret bruta i plena de taques, aixó havans havia tingut una utilitat peró ara no serveix. El pla és frontal i tota la foto és important no e bolgut resaltar una cosa més que l'altre. No te gaires colors i és apagada he bolgut que sembles trist.


REFLEXES CONFUSOS: Aqui hi tornem a tenir el mirall en un primer pla tres quarts. El color que es veu reflectat en el mirall no te res a veure amb el de la paret i sembla que hi aixi més llum a dintre del mirall que en la propia foto. El més importan d'aquesta foto és el mirall la paret es pot veure bé ja que l'e posta perqué es pogues veure la diferencia de colors.



ORGÀNIC?: La foto esta feta en pla frontal, hi ha poca llum ja que esta feta dintre unes escombraries, les fulles és l'element principal i en el fons hi ha el plàstic negre de la bosa. A primera vista pot costar endivinar a hon esta feta ja que nomes es veu la part de dintre.



FEN CAMÍ: Aquí l'encuadrament és tot el camí i no hi ha fora de camp, quant més en el fons de la foto el cami es veu una mica més borrós i les pedres més petites. Si et fixes pots preveure que en el costat dret hi havia un edifici per les ombres.



GRAN I PETIT: L'encuadrament és també tota la foto, no hi ha ni fora de camp ni una cosa que sigui més important que l' altre. El punt de vista és d'ocell, la foto no esta molt il·luminada peró es pot veure bé.



NO POTABLE: l'element principal de la foto és l'aixeta i el cartell. Esta feta en un pla de tres quarts i no te gaires colors. No bolia que crides molt l'atenció ja que l'aigua no potable tampoc la crida molt.

MANGUERA: Aquesta foto m'agrada molt sobretot pels colors. Esta feta en un pla frontal i sembla més animada que les altres. La paret es veu d'un color blavos peró en realitat era grisa
aixó és gràcies a la llum que ve de dalt.


CADENES: Aquesta foto també m'agrada molt i te molta llum. Tenim en un primer pla frontal les cadenes, a fora de camp hi ha una paret i una biga de color groc.










miércoles, 7 de octubre de 2009

Edgar Allan Poe (1809-1849)




He de dir que estic contenta de treballar aquest poeta i novel·lista, ja que els relats de temes fantàstics i d'horror son els meus preferits. El que em va cridar més l'atenció va ser que ell era el creador del terror psicològic i el renovador de la novel·la gòtica; la meva preferida (paisatges foscos, castells amb ruïnes, soterranis, boscos tenebrosos, fantasmes, dimonis, perill, sorolls estranys, cementiris...)

El gato negro: http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ing/poe/gato.htm

Tracta de un home que és un tros de pa: carinyos, bondadós... Li agradava molt tenir animals i cuidar-los, es el que el feia més feliç. Va tenir la sort que a la seva dona també li agradaven els animals, entre els que tenien i havia un gat negre, Plutón. Era el seu animal preferit, i la seva amistat va durar molts anys fins que gràcies al dimoni, dia a dia ell es va anar tornant; malenconiós, irritable, despreocupat, violent amb la seva dona i animals, menys amb el gat negre. Però el seu caràcter anava empitjorant i al final Plutó també va rebre les conseqüències del seu mal humor. Li va treure un ull amb un tallaplumes. A la matinada es va adonar del seu error i per calmar el dolor es va emborratxar. Finalment la perversitat es va apoderar de ell i va acabar penjant el seu gat. Mes endavant ell troba un altre gat negre semblant al que havia tingut. Però el gat només li prestava atenció a la seva dona, això a ell no li agradava i un dia després de emborratxar-se va decidir assassinar el gat, peró la seva dona o va intentar impedir i la va matar. Va amagar el cadàver de la seva dona darrere a una paret mestre, seguidament va buscar el gat per matar-lo però no el va trobar. Temps mes tard els veïns començaven a trobar a faltar la seva veïna, un dia els agents van anar a la casa y van sentir miolar un gat darrere la paret. La van tirar a terra i van trobar el cadàver de la dona juntament amb el gat.