En Blowup no vaig saber ben bé el tema de la película fins que el protagonista analitza les fotos i descobreix un assesinat. La temàtica de la pelicula és la vida del protagonista.
Ell és un fotògraf que no li falten diners, i que és bo en la seva feina. Principalment fa fotos a models les quals les tracta com a animals. Pero sembla ser que ja esta aborrit de la seva feina per aixó va al parc a fer fotos i es posa a saltar mentres puja les escales d'un parc, ( per mi això va significar que s'aborria o que ja estava fart de fotografiar models i necessitava escapar-se). En tota la pelicula no es canvia de roba, sempre va am la mateixa. La seva manera d'actuar i pensar també és sempre la mateixa, és un personatge abegades una mica antipatic i extrany, que no te gaire clar el que vol, per això en aquesta pelicula no saps mai el que passara ni com actuara o reaccionara el protagonista.
Respecte als llocs on passa l'acció, acostumen a ser sempre els mateixos. L'estudi del protagonista i la seva casa, el parc, la botiga d'antiguitats, el seu cotxe i el carrer. La camera segueix el protagonista en tot moment, sempre el veiem a éll o el que ell veu. La música no és gaire important en la pelicula, només escoltem música quan el protagonista també la sent. La resta posen el soroll del ambient, el vent, sorolls del carrer... crec que per sentirnos més identificats en l'ambient del prota.
El que ma semblat interesant de la pelicula i que encara no he entes és el principi i el final ja que aparareixen el mateix grup de personatges, aquells actors amontegats dalt un cotxe amb la cara pintada de blanc que sembla que visquin en un mon apart i feliços.
Al llarg de la pel·lícula apareixen altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Crec que aquests elements apareixen primer per que formen part de la vida del protagonista i de la època.
