Vacca. Entre la destresa i el desastre.

Vacca, és un artista que durant 20 anys, ha creat un corpus de treballs i un discurs que ha girat fonamentalment l'interès pel so i la producció d'obres sonores en els marges de l'art conceptual.

Els seus treballs desembolupen idees que no es limiten a explorar el territori sonor o pròpiament artístic, sinó que s'expandeixen cap a la crítica més mordaç sobre l'art i tots els seus actors.



Materials de l'obra: Tres transitors modificats, tres reproductors portàtils de CD, fusta, cable, filferro.



Composició: Escultura de so composta per tres reproductors de CD amb sons enregistrats, tres radiotransmisors modificats electrònicament i tres CD amb sons enregistrats. Els aparells estan penjats amb fil ferros i enmarcats amb mig marc barroc dorat. El so s'ement indefinidament i es barreja el so emès pels reproductors de CD amb les emissions de les emisores de ràdio.

Sons: Gossos bordar, violins, cotxe de carreres, emissions de un programa de radio.

Opinió: L'obra en general no em va agradar, vaig tenir la sensació que aquell home ens estava prenen el pèl, ja que al preguntarli que s'ignificava per ell la obra deia que res, que no li trobava cap significat, i al preguntarli perquè posava aquell marc contestava per fer bonic. Per mi és important què si fas una obra tingui algún sentit per tu i els objectes que poses algún sentit a part de per fer bònic .

Mariscal

Mariscal és un dissenyador i artista valencià. Va començar en el món del còmic i més tar continuà amb la il·lustració, l'escultura, el disseny gràfic i el disseny d'interiors. El 1989 va obrir l'Estudi Mariscal.
En la seva exposició a la Pedrera el primer que vam trobar van ser tot d'esbossos. Passada aquella sala el que vam veure van ser més esbossos de l'abecedari fet inspirat amb Barcelona. Després tot de dissenys a les portades de revistes, i cartells.
Les seves obres més conegudes són:
-Cobi, la mascota dels jocs olímpics de Barcelona l'any 1992 i Petra la mascota dels jocs paralímpics.
- L'emblema, la rosa, del partit Social demòcrata Suec.
- Les imatges corporatives de l'emisora de ràdio Onda Cero.
- Logo de zoològic de Barcelona.
- Logo el Centre Cultural GranShip al Japò.

Blowup

En Blowup no vaig saber ben bé el tema de la película fins que el protagonista analitza les fotos i descobreix un assesinat. La temàtica de la pelicula és la vida del protagonista.
Ell és un fotògraf que no li falten diners, i que és bo en la seva feina. Principalment fa fotos a models les quals les tracta com a animals. Pero sembla ser que ja esta aborrit de la seva feina per aixó va al parc a fer fotos i es posa a saltar mentres puja les escales d'un parc, ( per mi això va significar que s'aborria o que ja estava fart de fotografiar models i necessitava escapar-se). En tota la pelicula no es canvia de roba, sempre va am la mateixa. La seva manera d'actuar i pensar també és sempre la mateixa, és un personatge abegades una mica antipatic i extrany, que no te gaire clar el que vol, per això en aquesta pelicula no saps mai el que passara ni com actuara o reaccionara el protagonista.

Respecte als llocs on passa l'acció, acostumen a ser sempre els mateixos. L'estudi del protagonista i la seva casa, el parc, la botiga d'antiguitats, el seu cotxe i el carrer. La camera segueix el protagonista en tot moment, sempre el veiem a éll o el que ell veu. La música no és gaire important en la pelicula, només escoltem música quan el protagonista també la sent. La resta posen el soroll del ambient, el vent, sorolls del carrer... crec que per sentirnos més identificats en l'ambient del prota.
El que ma semblat interesant de la pelicula i que encara no he entes és el principi i el final ja que aparareixen el mateix grup de personatges, aquells actors amontegats dalt un cotxe amb la cara pintada de blanc que sembla que visquin en un mon apart i feliços.

Al llarg de la pel·lícula apareixen altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Crec que aquests elements apareixen primer per que formen part de la vida del protagonista i de la època.

comentari primera revista

Portada:

La capçalera és força vistosa i d'un color cridaner. Llavors a la portada posen el títol d'una noticia important per cridar l'atenció, amb lletres grans i ben llegibles, amb la seva respectiva foto. El text esta ben ordenat i normalment és llegeix de dalt a baix tot i que segurament el primer que llegiràs en veure la revista serà: "Puigcercós activa la llei..." ja que o han posat amb lletres més grans expressament per cridar l'atenció del comprador. Al costat de la foto i a sota posen títols de altres noticies que et trobaràs a l'interior de la revista, quan més gran és la lletra del títol de la noticia més important és aquesta. Podríem dir que la portada és com un resum del que et trobaràs a l'interior. Les lletres son de color negre amb un fons blanc, ben llegibles. O be un fons negre amb lletres blanques.

Interior:

Totes les pagines de l'interior de la revista tenen més o menys la mateixa estructura. A dalt de tot et diu a quina categoria estàs: esports, espectacles... Després i pots trobar o be primer la foto i després el títol de la noticia o al reves. Les lletres segueixen siguen de color negre amb el fons blanc fàcils de llegir, i els títols amb la lletra gran. Com que aprofiten tot l'espai possible en cada pàgina, en els marges hi han més noticies o curiositats. No he vist gaires elements decoratius, tot és molt recte, separant cada apartat amb línies rectes, de color blau, negre o vermell.

Comentari segona revista

Portada:

El primer que et crida l'atenció en veure la revista és la foto, normalment de personatges famosos per cridar l'interès del lector, és l'element més destacat sense dubte. La capçalera esta per sota de la imatge i no és gaire vistosa, tot i que no crec que sigui gaire greu ja que és una revista coneguda. El text esta desordenat, els títols són de color vermell cridaner, però les descripcions de color blanc costen de llegir ja que es camuflen am el fons que també és blanc. Podríem dir que no hi ha cap ordre de lectura i que per llegir el que hi diu t'hi as de fixar. La portada te aquest caos per cridar més l'atenció d'un public jove, ja que si fos tan seriosa com la revista avui, no la comprarien.

Interior de la revista:(per fer)

Logo "arts bellera"

Primer vaig fer la idea que tenia sense gaires floritures amb diferents colors, em vaig decantar per el color vert, ja que no volia tornar a repetir el blau de bellera, perqué no ens estem referint al Bellera eb general, i vaig fer la lletra al meu estil.

He fet servir la "a" per unir Bellera i arts, pert expresar que estan units.

En el 2x2 si ja as vist el logo complet, quan veus la "A" sola ja saps de que va la cosa.

Fashion trash ( una nova experiència)

Mai m'auria imaginat que arribaríem a fer una exposició d'art, ni tenia pensat fer-ne cap. Va ser una nova experiència que mai havia experimentat i sí, em va agradar. Al principi no ens posàvem d'acord però finalment vam aconseguir organitzar-nos i l'obra em va agradar molt. El primer dia de l'ignauguració em vaig sentir molt satisfeta del nostre treball, feia molt de goig, i estava contenta de que a la gent li agrades.