Edgar Allan Poe (1809-1849)

He de dir que estic contenta de treballar aquest poeta i novel·lista, ja que els relats de temes fantàstics i d'horror son els meus preferits. El que em va cridar més l'atenció va ser que ell era el creador del terror psicològic i el renovador de la novel·la gòtica; la meva preferida (paisatges foscos, castells amb ruïnes, soterranis, boscos tenebrosos, fantasmes, dimonis, perill, sorolls estranys, cementiris...)

El gato negro: http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ing/poe/gato.htm

Tracta de un home que és un tros de pa: carinyos, bondadós... Li agradava molt tenir animals i cuidar-los, es el que el feia més feliç. Va tenir la sort que a la seva dona també li agradaven els animals, entre els que tenien i havia un gat negre, Plutón. Era el seu animal preferit, i la seva amistat va durar molts anys fins que gràcies al dimoni, dia a dia ell es va anar tornant; malenconiós, irritable, despreocupat, violent amb la seva dona i animals, menys amb el gat negre. Però el seu caràcter anava empitjorant i al final Plutó també va rebre les conseqüències del seu mal humor. Li va treure un ull amb un tallaplumes. A la matinada es va adonar del seu error i per calmar el dolor es va emborratxar. Finalment la perversitat es va apoderar de ell i va acabar penjant el seu gat. Mes endavant ell troba un altre gat negre semblant al que havia tingut. Però el gat només li prestava atenció a la seva dona, això a ell no li agradava i un dia després de emborratxar-se va decidir assassinar el gat, peró la seva dona o va intentar impedir i la va matar. Va amagar el cadàver de la seva dona darrere a una paret mestre, seguidament va buscar el gat per matar-lo però no el va trobar. Temps mes tard els veïns començaven a trobar a faltar la seva veïna, un dia els agents van anar a la casa y van sentir miolar un gat darrere la paret. La van tirar a terra i van trobar el cadàver de la dona juntament amb el gat.